“Li/ea/ving project” parteix de la comprovació que la necessitat de marxar és cada vegada més intensa en les societats actuals d’arreu del món.
Necessitats de fugir, de trobar una sortida, d’intentar viure enlloc de sobreviure.
El títol “Li/ea/ving project” juga amb les paraules “living” i “leaving”, viure i marxar, com a síntesi del diàleg que vol provocar entre els creadors i amb el públic.
Quines relacions hi ha entre viure i marxar avui en dia? Marxar per a poder viure? Viure esperant poder marxar? Emigrants, refugiats, expatriats… tots sota l’etiqueta d’immigrant en els països d’arribada.
Les nostres societats són cada vegada més pluriculturals, més complexes, i, almenys en la societat occidental, existeix la sensació que viatjar a qualsevol lloc és senzill, que qualsevol part del món està a tocar. Això ens porta, de vegades, a considerar el viatge com la opció real de trobar una vida millor fora, de manera ràpida i aparentment fàcil.
La necessitat de veure món, l’esperança d’una vida nova o la necessitat de salvar-se, empenyen poblacions senceres a posar-se en marxa.
Les vanes temptatives dels països d’acollida de mantenir un equilibri impossible i discutible, i de contenir les migracions humanes converteixen sovint aquests viatges en difícils i perillosos, ns i tot un cop s’ha arribat al destí desitjat.
“Li/ea/ving project” vol ser una exploració de la visió de l’Èxode des del major nombre de societats possible, contraposant-les a la visió que, com a ciutadans catalans i europeus, tenim. A través d’aquesta exploració volem generar espais de diàleg entre públic i creadors d’arreu del món.
A The li/ea/ving project el procés creatiu és viu, permetent que la proposta respiri i avanci en cada presentació pública i amb les aportacions de cada creador participant. El públic rep així una experiència viva, propera i site-specific.
Les eines dramatúrgiques i les imatges creades a Barcelona seran el punt de partida d’aquests processos de creació que donaran peces úniques, com únics són els equips de treball que es generaran.
L’objectiu no és mostrar la mateixa peça, amb els mateixos textos i les escenes exactes, sinó assumir el risc i partir de la vivència de cada grup creador per a elaborar una proposta site-specific.