A ciasargantana la formació és una pràctica continuada, lligada al cos, a l’experiència i al moment present. No entenem els workshops com a espais tancats de transmissió de coneixement, sinó com a llocs d’entrenament, escolta i experimentació que alimenten la creació artística, la recerca i el treball amb comunitats.
Els processos formatius de ciasargantana parteixen de la pràctica escènica real i s’adapten a cada grup i context. El centre del treball és sempre la relació entre cos, acció, espai i presència, com a base per a la creació, la comunicació i la trobada amb l’altre.
Línies de pràctica
Les pràctiques formatives poden desplegar-se com a entrenaments regulars, workshops intensius o acompanyament de processos de creació i comunitaris, segons les necessitats de cada context.
iam system · pràctica escènica
Entrenaments i workshops orientats al desenvolupament de la presència escènica a través de l’acció. El treball posa el cos en relació directa amb l’espai, el temps i el material, i ofereix eines per habitar l’escena amb atenció, disponibilitat i capacitat de resposta.
Aquesta pràctica acompanya processos de creació, assaig i funció, i és especialment rellevant per a intèrprets i creadors que entenen l’escena com un espai de relació viva amb el públic.
iam social · pràctica comunitària
Una adaptació del treball escènic a contextos socials i comunitaris. A través d’aquesta pràctica, es comparteixen eines de cos, presència i expressió perquè persones i col·lectius puguin activar processos creatius propis.
El treball se centra en l’escolta, el respecte pels ritmes individuals i col·lectius i la construcció d’un espai segur des d’on expressar-se. Aquesta pràctica alimenta els projectes de creació comunitària de la companyia, especialment Breus.
Tecnologia en escena · pràctica híbrida
Una línia de pràctica centrada en la relació entre cos, escena i tecnologia. El treball explora com els sistemes tecnològics poden formar part del dispositiu escènic sense substituir la presència, sinó amplificant-la.
La pràctica s’adapta a processos de creació concrets i parteix sempre de la necessitat escènica, no de la tecnologia com a fi. Aquesta línia dialoga amb la recerca desenvolupada des de Lanau7 i amb projectes com Fractal.