cia. Sargantana

Ball d’hivern proposa un doble contacte amb l’escena, afegint al directe la comunicació entre públic i personatges a través de Twitter.

Un ball etern que ens transporta a un espai irreal però alhora molt proper: l’hivern dins nostre. 5 personatges de diferents èpoques atrapats en un ball intenten fugir d’allò que un dia els va portar a entrar-hi. Tot esperant una seguretat que els permeti sortir i recuperar allò que un dia van deixar aturat — la seva vida — segueixen ballant. Ja només queda ballar al ritme que toqui, abandonar-se. 5 testimonis al voltant d’una sola idea: per què l’hivern s’instala dins nostre? Què tenen en comú el 1714 amb la 1a Guerra Mundial? I George Orwell amb 1714? I nosaltres amb tot això? I si el ritme es parés?

Acte inaugural de la Capital cultural de Catalunya 2013.

“Viure en el present, amb la memòria del passat i la mirada fixada en el futur.”

Cinc mites han estat tancats en els seus espais durant segles, sentint el temps passar.

Ara, obren les portes al món per una breu estona, i el públic pot visitar-los als espais on, una vegada, van viure-hi atrapats. Èdip, Creont, Antígona, Medea i Hamet reben les visites amb l’esperança que seran alliberats per aquells qui els visten.

A través d’aquests mites, cia Sargantana fa una reflexió al voltant de la societat i la política actuals, de l’ésser humà i la idea de justícia.

De quan tot filava quan filava és un viatge als records d’una època.

Una passejada en l’eteri a cavall del somni i l’exorcisme al compàs de les sirenes i els telers.

De quan tot lava quan filava no és un projecte plantejat des d’un text, és una trobada amb el públic al voltant d’una dramatúrgia sorgida d’un procés de recerca. És la punta de l’iceberg de mesos d’investigació i documentació, un conjunt d’escenes que volen apropar-vos el món en el qual ens hem endinsat: les dones a les colònies tèxtils.

Les colònies tèxtils van ser una estructura social molt important al nostre país fins a finals del segle passat, que van marcar el compàs de la nostra societat, la van redibuixar i encara avui en podem intuïr els seus efectes. Una estructura que oferia seguretat a canvi de renunciar a certes llibertats. De fet, és aquesta “seguretat sense llibertat” el que ens va portar a escollir les colònies com a material de recerca, ja que en aquest sentit hi trobarem similituds amb el nostre dia a dia, on se’ns ofereix un mínim de seguretat mentre poc a poc anem perdent llibertats.

Però un cop vam començar a investigar les colònies, el que més ens va tocar va ser el paper de les dones. Elles eren el motor d’aquestes indústries, sovint unides al treball infantil, sense que això els suposés la igualtat, i no cal pensar en la superioritat, amb els homes en quant a drets i sous.

Aquesta explotació infantil ens acosta al mateix temps a situacions que avui en dia pateixen altres latituds, situacions amb forts símils amb la Catalunya de fa només unes dècades.

Un menjador instal·lat en un petit turó acull tres personatges que han fet d’aquest espai casa seva i de la companyia mútua una família. Un vespre, mentre sopen, els esdeveniments els sorprenen. Tot allò que cada dia podien seguir per la televisió, els envaeix i transforma les seves vides, i potser les d’un país sencer. Fins a quin punt estem preparats per a poder imaginar un nou sistema polític, social o econòmic?