Recerca - ciasargantana

ciasargantana

[cos + espai] + tecnologia

menu

cat /eng

la cuina
la Cuina
La Cuina (2009–2018) va ser el laboratori de recerca i creació de ciasargantana, l’espai on es van posar les bases del treball escènic, metodològic i conceptual que avui defineix la companyia.
La recerca de La Cuina es va centrar en dos eixos principals: la preparació de l’actor-creador i la relació amb el públic.
A partir del treball continuat amb intèrprets de contextos i procedències diverses, el laboratori va desenvolupar eines, exercicis i procediments que donarien lloc al iam system, així com a les línies de treball viure a través de l’acció i la dramatúrgia de l’acció.
La Cuina va funcionar com un espai de work in progress, on la pràctica escènica, la reflexió i la presentació pública de materials convivien com a part d’un mateix procés. Les creacions compartides amb el públic no eren resultats finals, sinó dispositius d’investigació que permetien posar a prova les preguntes i hipòtesis del grup.
Entre 2009 i 2013, la recerca es va organitzar en períodes centrats alternativament en cadascun dels dos eixos. Aquest treball va permetre establir les bases d’una pràctica sòlida i continuada.
Entre 2014 i 2018, el laboratori va aprofundir en la interrelació entre ambdues línies, consolidant el sistema i els seus procediments.
En aquest període, La Cuina va iniciar també una col·laboració amb el GRECS (Grup d’Estudis de Cultura i Societat) de la UOC, amb l’objectiu d’ampliar el diàleg amb el públic des d’una aproximació més analítica i interdisciplinària.
La darrera presentació pública de La Cuina va tenir lloc el maig de 2018. Tot i que el laboratori va tancar com a espai específic de recerca, el coneixement, les eines i els procediments desenvolupats continuen sent el fonament del treball actual de ciasargantana i orienten els nous projectes de creació i investigació.
iam system
iam system
L’iam system (impulse–action motion system) és el marc metodològic desenvolupat pel grup de recerca de ciasargantana a partir de la pràctica escènica i del treball continuat amb intèrprets i creadors. Es tracta d’un sistema obert, en constant evolució, que estructura el treball creatiu a partir de definicions, procediments i línies de recerca aplicables a diferents contextos escènics.
El sistema parteix de la relació entre impuls, acció i presència, i entén l’acció com a element generador de sentit i transformació en escena. L’iam system no proposa una forma estètica concreta, sinó una manera d’organitzar el procés creatiu des del cos, la decisió i la relació amb l’entorn.
Impuls: pulsió interna que genera la necessitat d’actuar.
Acció: acte que produeix un canvi real en l’intèrpret i en la relació amb l’espai, el material i l’altre.
Impulse–action: acció executada en el moment necessari, en relació directa amb el context.
La recerca de l’iam system dialoga amb diferents àmbits de coneixement i pràctica contemporània, com ara:
els sistemes d’accions físiques
les teories de la percepció i l’observador
les relacions cos–espai–energia
la integració de tecnologia en processos escènics
l’ús de la música i les tradicions com a dispositius d’acció
Aquestes connexions no funcionen com a marc teòric tancat, sinó com a camps d’exploració que alimenten l’evolució del sistema.
Línies de recerca
Viure a través de l’acció
Línia centrada en el creixement de l’intèrpret a través del treball físic i vocal. Investiga les condicions de presència, atenció i disponibilitat necessàries per sostenir un diàleg escènic viu i continuat amb el públic.
La dramatúrgia de l’acció
Explora l’aplicació del sistema als processos de creació escènica. Analitza la relació entre intèrpret, material, espai i públic, així com el rol del context i del dispositiu escènic en la construcció de sentit.
bases i decàleg
Bases
A ciasargantana entenem la recerca com una pràctica activa que travessa la creació, la interpretació i la relació amb el públic. L’art no és una finalitat en si mateix, sinó un vehicle per qüestionar la manera com habitem el temps, l’espai i el món.
La recerca no busca donar respostes tancades, sinó generar les condicions perquè l’experiència escènica obri preguntes reals en el públic. El nostre treball se centra a construir dispositius escènics que permetin una relació directa, honesta i viva entre l’intèrpret i l’espectador.
Com a creadors, assumim la responsabilitat de revisar constantment el llenguatge, les formes i les eines amb què treballem. Aquesta recerca implica un desenvolupament continu, tant humà com artístic, i una atenció constant al context en què s’inscriu cada creació.
El diàleg que busquem establir amb el públic és fràgil i no pot ser garantit. Per això, la recerca se centra en el desenvolupament d’eines, procediments i pràctiques que permetin sostenir aquest diàleg amb rigor, disponibilitat i respecte pel present.

Decàleg
El treball de recerca de ciasargantana es fonamenta en els següents principis:
El compromís és una condició imprescindible del treball creatiu.
El coratge i l’honestedat han d’acompanyar totes les fases del procés.
La imaginació es construeix i s’entrena diàriament.
El coneixement defineix el marc, els límits i les regles de cada procés de treball.
El cos i l’esperit han d’estar entrenats per esdevenir vehicles, no obstacles.
El treball de l’actor està indissolublement lligat a l’estat present.
L’actor-creador ha d’esdevenir un canal físic capaç d’encarnar allò necessari en cada moment de l’acció escènica.
El coneixement profund neix de l’experiència viscuda i no pot ser transmès de manera abstracta.
Els impulsos i la seva gestió constitueixen la base de la vida escènica; només a través de l’acció és possible viure en escena.
L’art i el públic canvien amb el món; només a partir de les percepcions culturals és possible arribar a valors compartits.
transborders
Transborders
International work sessions
Trans-”: entre, més enllà, a través
+ “Borders”: fronteres
Transborders és el programa de laboratoris internacionals de ciasargantana, un espai de recerca compartida amb creadors d’arreu del món que explora les fronteres —físiques, culturals, polítiques i perceptives— de la pràctica escènica contemporània.
Neix després del tancament de La Cuina com a continuació natural del treball de recerca de la companyia, amb la voluntat d’obrir el procés a mirades externes i a contextos diversos. Transborders no és un projecte tancat, sinó un marc flexible de trobada, experimentació i diàleg.
Els laboratoris parteixen de preguntes vinculades al present: com habitem el món avui, com es construeixen les identitats, quines fronteres condicionen la nostra manera de relacionar-nos i com l’escena pot generar espais de pensament i experiència compartida.
Les sessions de treball es basen en la pràctica, l’intercanvi i la recerca aplicada. No busquen resultats finals immediats, sinó activar processos, llenguatges i metodologies que puguin alimentar futures creacions, col·laboracions i línies de recerca.
El treball de Transborders dialoga amb el iam system, amb la dramatúrgia de l’acció i amb la relació entre cos, espai, temps i públic. També obre el camp a pràctiques híbrides, tecnologies escèniques i formes de transmissió que permetin repensar la creació en un context global.
Transborders és un espai obert a artistes, investigadors i institucions que vulguin compartir processos de recerca, activar noves col·laboracions i explorar formes de creació que travessin disciplines, territoris i mirades.