cia. Sargantana

[cos + espai] + tecnologia

menu

cat /eng

  • la cuina

    la cuina

    la Cuina

    “La Cuina” (2009-2018) va ser el nostre laboratori creatiu que va centrar la seva recerca en dos aspectes principals: la preparació de l’actor-creador i el diàleg amb el públic.

    Des de 2009, molts intèrprets de diferents països van unir-se al grup i vam desenvolupar el que va acabar sent el sistema iam, “viure a través de l’acció” i “la dramatúrgia de l’acció”. El grup va desenvolupar exercicis, eines i documents teòrics que estan en constant evolució. La Cuina ofereix un espai de work-in-progress per anar més enllà en el nostre propi discurs, mentre explorem nous camins per dialogar amb el públic.

    Des de 2009 fins al 2013, la recerca es va dividir en períodes, on ens vam concentrar només en una de les dues línies de treball, alternant-les. En aquest període vam desenvolupar la majoria dels nostres exercicis regulars, i van establir les bases per una pràctica i recerca més profunda.

    Del 2014 al 2018, el grup de recerca va incrementar la seva feina, treballant al mateix temps amb les dues línies de treball i definitint tot el que es va trobar les els períodes previs.

    Al 2015-2016, el grup va començar una col·laboració amb sociòlegs del GRECS (Grup d’Estudis de Cultura i Societat) de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), amb la intenció de desenvolupar un millor diàleg amb el públic, fent servir una aproximació més científica amb nous temes per la recerca. 

    Vam fer sessions de treball on vam posar en pràctica tota la teoria adquirida. Després d’aquest intens període, La Cuina va aconseguir el seu objectiu i vam decidir aturar el grup de recerca.

    Des de 2012, “La Cuina” va presentar regularment peces al públic, compartint les descobertes fetes a través de creacions escèniques. La darrera performance va ser el 4 de maig de 2018 a Ripoll.

    No obstant “La Cuina” ja no segueixi funcionant, tot el coneixement i procediments guien el treball actual de la companyia, i dirigeixen els nous projectes de recerca.

  • iam system

    iam system

    iam system

    Des de 2019, el grup de recerca ha desenvolupat una metodologia que inclou definicions, exercicis, procediments i una estructura oberta que guia el nostre treball com a creadors i performers. Aquest sistema, conegut com a “impulse-action motion” (iam system), ha sigut emprat en diferents tipus de produccions i sempre està en constant evolució, inclús si les seves arrels estan clarament definides.
    El sistema iam, amb fortes connexions amb el sistema d’accions físiques, combina la idea de PNL (programació neurolingüística) o de la física quàntica entre d’altres, amb l’objectiu d’oferir una manera saludable i útil de viure la professió i una ajuda als creadors a poder comunicar-se amb el públic.

    Impuls: pulsió interna, la necessitat d’actuar produïda per una necessitat real que creix dins nostre.
    Acció: verb transitiu que produeix un canvi transcendental en mi i en tot el que m’envolta.
    Impulse-action: acció feta en el moment exacte.

    “Viure a través de l’acció” és la nostra primera linea de recerca. Està dedicada al creixement dels artistes a través d’exercicis físics i vocals. Un actor necessita estar atent i calmat per poder establir un diàleg sincer en escena, necessita coratge per mantenir aquest diàleg durant tota la performance, i ha de ser lliure per accionar i reaccionar a les necessitats d’aquest diàleg.

    “La dramatúrgia de l’acció” explora diferents aspectes d’una creació, des del procés de creació a la relació entre l’intèrpret i el públic, el rol del públic o el lloc on es fa la performance.
    La nostra recerca en aquest camp està basada en la recerca de la física quàntica (quantum, multivers, observador, massa-energia), PNL (programació neuro-lingüística), així com la introducció de noves tecnologies i l’ús de música tradicional.

  • bases i decàleg

    bases i decàleg

    Bases

    L’art és el vehicle per canviar la visió de la societat a través de qüestions profundes que inclouen el nostre dia a dia.

    L’art pot canviar el temps i l’espai per permetre que el públic trobi les respostes a les qüestions profundes difícilment assolibles en el nostre dia a dia.

    Com a creadors, busquem el camí per esdevenir una connexió de l’audiència amb ells mateixos.

    Hem de descobrir el camí que porti al públic cap a les seves pròpies respostes.

    Aquest és un desenvolupament interior com a éssers humans, però també com a creadors. Hem de redefinir el llenguatge.

    Aquesta recerca ens permetrà crear una experiència que, sortosament, permetrà al públic connectar amb ells mateixos i trobar una resposta.

    Aquest diàleg sincer i real que volem establir és un objectiu eteri que necessita unes eines específiques, implicació i, per què no, una dosi de sort per aconseguir-lo. La sort no és a les nostres mans, de manera que ens centrem en desenvolupar aquestes eines que créixer com a creadors i performers. 

    Decàleg

    Tot el treball s’emmarca sota les idees del nostre decàleg:

    1. Un creador ha de tenir compromís.
    2. Un creador necessita coratge i honestedat durant totes les fases del seu treball.
    3. Aquest ha de desenvolupar la seva imaginació, estimulant-la i treballant-la diàriament.
    4. El coneixement obre la porta a la imaginació i marca els límits i les regles del joc en relació a cada procés de treball.
    5. Un creador necessita un cos i un esperit entrenat i preparat per les possibilitats de la imaginació. El cos i l’esperit no han d’esdevenir un obstacle, sinó un vehicle.
    6. El treball de l’actor està connectat amb el seu estat present, i ha de servir per millorar el seu autoconeixement i el coneixement del que l’envolta. A l’escenari, aquest coneixement li ha de permetre transcendir, esdevenir un canal físic pel públic amb ells mateixos a través de la vida en escena. 
    7. L’objectiu final d’un actor-creador és esdevenir un canal físic, que significa encarnar el que és necessari a cada moment de l’actuació. Si és un treball realista, per exemple, serà necessari crear una mostra de comportament a través de la vida física, psicològica, emocional i verbal.
    8. El coneixement profund ve de les entranyes. La vida no pot ser transmesa de cap altra manera.
    9. Els impulsos, els instints i la gestió d’aquests constitueixen la vida. Un actor pot viure només a través de l’acció.
    10. El món canvia, i l’art canvia amb ell. El públic canvia. Existeixen imatges universals, però hi ha percepcions i valors fortament lligats a les cultures. Només a través d’aquestes imatges i les percepcions culturals podem trobar els valors universals.
  • transborders

    transborders

    Transborders

    International work sessions

    En el 15è aniversari de la companyia, i després de finalitzar el 10è període de recerca “La Cuina”, iniciem una nova sèrie de trobades amb creadors d’arreu del món.
    Les sessions de treball internacional “Transborders” ens permet començar un nou viatge de recerca a través d’una sèrie de qüestions antropològiques, sociològiques i polítiques que envolten la nostra existència actual.

    Aquestes convocatòries conviden a artistes nacionals i internacionals a respondre a aquestes qüestions, seguint el principi d’obertura i compartició que sempre ha caracteritzat el nostre treball com a companyia.

    “Trans-”: entre, més enllà, a través
    + “Borders”: fronteres

    Aquest nou viatge compartit vol seguir la recerca començada amb el grup de recerca “La cuina”, anant més enllà del treball iniciat.
    Volem continuar buscant un llenguatge universal capaç de connectar el nostre públic actual amb els seu present, el seu passat i permetent que projectin el seu món amb el futur.
    Les idees de la física quàntica com quantum, multivers, observador, massa-energia; PNL (programació neuro-lingüística), així com la introducció de noves tecnologies i l’ús de música tradicional són algunes de les bases que assentaran el nostre camí.
    Aquestes sessions de treball volen anar més enllà, no només vivint a través de l’acció, alliberant així al creador per poder transcendir, sinó també amb la dramatúrgia de l’acció, definint la relació amb el públic a través dels coses, el temps i l’espai.