cia. Sargantana

De quan tot filava quan filava és un viatge als records d’una època.

Una passejada en l’eteri a cavall del somni i l’exorcisme al compàs de les sirenes i els telers.

De quan tot lava quan filava no és un projecte plantejat des d’un text, és una trobada amb el públic al voltant d’una dramatúrgia sorgida d’un procés de recerca. És la punta de l’iceberg de mesos d’investigació i documentació, un conjunt d’escenes que volen apropar-vos el món en el qual ens hem endinsat: les dones a les colònies tèxtils.

Les colònies tèxtils van ser una estructura social molt important al nostre país fins a finals del segle passat, que van marcar el compàs de la nostra societat, la van redibuixar i encara avui en podem intuïr els seus efectes. Una estructura que oferia seguretat a canvi de renunciar a certes llibertats. De fet, és aquesta “seguretat sense llibertat” el que ens va portar a escollir les colònies com a material de recerca, ja que en aquest sentit hi trobarem similituds amb el nostre dia a dia, on se’ns ofereix un mínim de seguretat mentre poc a poc anem perdent llibertats.

Però un cop vam començar a investigar les colònies, el que més ens va tocar va ser el paper de les dones. Elles eren el motor d’aquestes indústries, sovint unides al treball infantil, sense que això els suposés la igualtat, i no cal pensar en la superioritat, amb els homes en quant a drets i sous.

Aquesta explotació infantil ens acosta al mateix temps a situacions que avui en dia pateixen altres latituds, situacions amb forts símils amb la Catalunya de fa només unes dècades.